..... un cop oblidat el piano i la professora em vaig centrar en cos i ànima en la guitarra i a preparar-me per als exàmens corresponents del Conservatori. Estudiava molt.
També era un refugi. Anant amunt i avall per la meva feina, no arrelava en lloc. Tampoc era molt propens a fer amics, no sé, per on em movia no solia trobar aficionats a la música o a llegir. Jo no era de futbol, esports i festes en aquella època, així que m'anava tancant en la música. Em vaig tornar una mica ermità. Llegia força, estudiava anglès, anava a concerts, alguna vegada al teatre, però sobretot el meu dia a dia era la guitarra. Estudiava tres o quatre hores al dia i si era festiu, sessió doble; matí i tarda.
Van caure a les meves mans alguns LP´s d'Andres Segòvia i Narciso Yepes ....... els vaig escoltar fins a gastar-los somiant amb tocar algunes d'aquelles peces. Crec que estava en segon o tercer curs ..... ha, ha, ha. Em va impactar molt la Suite nº 3 BWV 1009 per a violoncel de J.S.Bach ......... i em deia a mi mateix que un dia tocaria aquesta peça.
(S'estudiava a vuitè curs en aquell temps).
També em va impactar molt que dos grans mestres com els esmentats abans, interpretessin una mateixa peça (Preludi BWV 999) a molt diferent velocitat. Després, amb els anys he vist moltes mes diferències, però en aquell temps em va impactar aquest detall.
---------------- & -----------------
Bé, això del piano sembla que comença a funcionar, em costa molt sincronitzar les dues mans ...... pero ja va sortint,ja.
...... Peces fàcils com aquesta, que per cert és un arranjament que va fer Narciso Yepes, són de bon fer per a principiants. Jo la toco també amb la guitarra. En part, l'he volgut fer al piano per comparar el que em va costar en guitarra i la seva dificultat i lo que m'ha costat al piano. Tinc el propòsit de fer-ho amb altres peces també, sobre tot pèr veure diferencies en les peces compostes per a guitarra i les arranjades desde altres instruments.
