The Snake Charmer. Composició de Josep Guàrdia.

Composició de l'any 1981, originàriament per a trio de Jazz-fusió. Érem guitarra elèctrica, baix i bateria. Eren temps una mica regirats. Un estava entre el clàssic i el moderno.Habia començat a estudiar guitarra elèctrica a l'Aula de Jazz i practicàvem amb diferents combos; m'agradava, així que formi un trio. Les obligacions laborals i familiars no deixaven temps per a moltes musicalitats i implicaven algun que altre petit problema. Assajàvem dur amb el trio, però la meva falta de constància i dedicació van fer que un "amic" em tragués o reemplacés el meu lloc en el trio ........ de totes maneres van durar poc.
Decidir tornar al clàssic, ser solista i no necessitar a ningú per a assajos. No li veia cap sentit a tocar guitarra elèctrica sol a casa amb discos de fons, si no podria tocar amb ningú.
Així que la meva composició es va quedar en un calaix ...... i ara a tornat a sortir ..... ara que també són temps difícils en què un no sap molt bé on aquesta, d'on ve ni on va .
Espero que us agradi ........ (a qui?. Si això no ho llegeix ningú)

Antonio Vivaldi. "Largo" RV 93. Josep Guàrdia, guitarra.

Rêverie nº 2. Roland Keunings. Josep Guàrdia, guitarra

 

Rêverie nº 2 , es una composició del amic guitarrista i compositor Roland Keunings. El podeu visitar al seu canal:

 https://www.youtube.com/user/rkeunings

La música melancolica ens porta pau i serenitat en temps turbulents ..... i si a mes a mes amanseix les feres ; millor que millor.

" Besame mucho " by Consuelo Velazquez. Featuring Joseph G. , sax & keyb...

"Bésame mucho" és una de les cançons més populars del repertori llatinoamericà. Va ser composta per la mexicana Consuelo Velázquez l'any 1932, quan tenia 16 anys d'edat. Molt aviat es va convertir en una de les cançons més versionades de tot el món, i va ser nomenada com la cançó de el segle XX. La cançó, amb un aire eròtic, va donar origen a un mite: el que 'Consuelito' l'hauria compost abans del seu primer petó, només per inspiració poètica. Seria cert? Què s'amaga darrere de Bésame mucho? Què ha fet aquesta peça una cançó tan emblemàtica?

Cànon en Re Major. Johann Pachelbel .Guitarra ,Josep Guàrdia.

 

...A vegades,un .......no sap on es ni cap a on va.

El temps ho dira.

Francesc Tàrrega.Vals en Re Major. Josep Guàrdia ,guitarra.

....... Ara, tenim un problema, el braç ja no em fa mal, la contractura de l´espatlla ha marxat, he tornat a agafar l´estat de forma d´avans ( mes o menys) i em sento a gust tocant la guitarra pero sense perdre de vista el piano. Sera complicat portar dos instruments a l´hora, ja veurem......

                                   --------------- & ---------------

De fet, sempre he sigut una mica penell.... depenent de cap on va el vent i aixo es molt dolent; el vent es molt traïdor.....et fa anar cap aqui,cap alla sense contemplacións.

Marxa Irlandesa .Anònim del segle XI . Josep Guàrdia , teclat.

 

 

..... un cop oblidat el piano i la professora em vaig centrar en cos i ànima en la guitarra i a preparar-me per als exàmens corresponents del Conservatori. Estudiava molt.
També era un refugi. Anant amunt i avall per la meva feina, no arrelava en lloc. Tampoc era molt propens a fer amics, no sé, per on em movia no solia trobar aficionats a la música o a llegir. Jo no era de futbol, ​​esports i festes en aquella època, així que m'anava tancant en la música. Em vaig tornar una mica ermità. Llegia força, estudiava anglès, anava a concerts, alguna vegada al teatre, però sobretot el meu dia a dia era la guitarra. Estudiava tres o quatre hores al dia i si era festiu, sessió doble; matí i tarda.
Van caure a les meves mans alguns  LP´s d'Andres Segòvia i Narciso Yepes ....... els vaig escoltar fins a gastar-los somiant amb tocar algunes d'aquelles peces. Crec que estava en segon o tercer curs ..... ha, ha, ha. Em va impactar molt la Suite nº 3 BWV 1009 per a violoncel de J.S.Bach ......... i em deia a mi mateix que un dia tocaria aquesta peça.
 (S'estudiava a vuitè curs en aquell temps).
També em va impactar molt que dos grans mestres com els esmentats abans, interpretessin una mateixa peça (Preludi BWV 999) a molt diferent velocitat. Després, amb els anys he vist moltes mes diferències, però en aquell temps em va impactar aquest detall.

                        ---------------- & -----------------

Bé, això del piano sembla que comença a funcionar, em costa molt sincronitzar les dues mans ...... pero ja va sortint,ja.

...... Peces fàcils com aquesta, que per cert és un arranjament que va fer Narciso Yepes, són de bon fer per a principiants. Jo la toco també amb la guitarra. En part, l'he volgut fer al piano per comparar el que em va costar en guitarra i la seva dificultat i lo que m'ha costat al piano. Tinc el propòsit de fer-ho amb altres peces també, sobre tot pèr veure diferencies en les peces compostes per a guitarra i les arranjades desde altres instruments.

Song of the Plains ( Polyushka Polye ) Anonim popular de Rússia.Josep Gu...

 

 

.....A poc a poc em vaig anar oblidant de el piano i em lliurava en cos i ànima a la guitarra en el seu vessant clàssica.
Anar descobrint a poc a poc a Tàrrega, Sor, Giulliani, Carulli, Carcassi, etc, etc em feia sentir feliç i com que li posava molt interès i dedicació, a l'anar progressant i veure els resultats era totalment feliç en aquella adolescència buida de problemes i preocupacions ....

                                     ----------- &-----------

 Hi ha cançons que no te les pots treure del cap; així que la xiules un cop, se't queda tot el dia. Aquest és el cas de la cançó popular russa "Polyushka Polye" (Cançó de les praderies).

Tinc diferents versions( en podria fer un monografic) i compleixen absolutament amb el seu objectiu que és passar-m'ho bé i divertir-me. Uns acords, un melodia, un ritme i llestos.

"En los jardines de Granada ". Autor, Rafael Medina. Teclat , Josep Guàr...

 

.......... gràcies a la professora de solfeig vaig anar coneixent tot un món de música nou per a mi.
Beethoven, Mozart, Schumann, J.S. Bach, Scriabin, etc, etc.
Concerts, simfonies, trios, quartets ....
Tot això, em va fer decantar-me pel piano.
La música pop em quedava petita ja .....
Gairebé em sàvia de memòria les simfonies de Beethoven, l´opera Fidelio,l´overtura Egmont ..... una bogeria........

La professora em deixava tocar el piano a casa doncs jo, per qüestions laborals d'aquella època, anava sempre d'un costat a l'altre vivint en pensions i habitacions llogades, o sigui que ...... com per tenir un piano, je , je.
Fins i tot vaig intentar llogar habitació en algun pis que tinguessin un piano i que pogués fer-lo servir ...... però tot era molt dificil. Any 70-71 

La meva il·lusió i somnis pianístics s´en van anar a...... fer punyetes....
Un dels primers fracassos ... (n´hi va haver més) que et van adobant a la vida.
Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui .....
Tornem a la guitarra ! ..... la podia portar amunt i avall i fins i tot guardar-la a sota el llit.
I a més podia tocar i estudiar tres hores a el dia. De vegades mes.

I com que ja estava instal·lat a la música clàssica,  vaig anar-me oblidant del pop-rock-blues .... etc, etc. Mes tard hi tornaria, no obstant. De moment ,girem full........

 

"Cerezo Rosa" , D. Pérez Prado. Arranjament i tecles, Josep Guàrdia.

  

.......una mica d'alegria no anira pas malament per la epoca que estem vivint.
Un regal del gran Pérez Prado, reflex d'una època inoblidable quan les grans orquestres eren les reines dels balls, casinos, cabarets, hotels i festes majors..........Pérez Prado, Xavier Cugat,Tito Puente,  etc,etc.
Aquesta música et fa venir ganes de moure't, he, he.
Quants records.

                                       

Hi ha altres records també ...... Quan vaig començar al Conservatori Superior del Liceu, tenia una professora particular per al solfeig;  s´em feia molt dificil. Tenia ( la profesora )unes mans divines per al piano. Vaig començar a enamorar-me d´el piano, (de la professora també) sobretot de la sonoritat i l'ampli registre que abastava. Veient el meu interès, de vegades tocava alguna cosa mes amèna i divertida que l'acompanyament de l'solfeig. Jo, que només coneixia la guitarra, la flauta i els Beatles, a l'escoltar tot aquest cabal de musica, s´em feia la boca aigua .......

Noches de Paraguay. Guarania. Folclore de Paraguay.

 

 

........de fet, m'ho passo millor amb el teclat fent ritmes senzills i melodies alegres, que no pas estudiant piano; això son figues d´un altra paner.
Mira que és difícil ..... (al menys al principi). Amb la guitarra (es clar que és diferent i no molt comparable) trepitges una corda al màstil amb una mà i amb l'altra mà la prems i es produeix la nota.
Al piano ,fas notes amb les dues mans! , llegeixes dos pentagrames diferents alhora i en dues claus diferents ..... uff, aqui ho deixo......

Quan vaig començar en el Conservatori amb la guitarra, ja havia passat per un professor particular; dominava uns quants acords i ritmes, i els dits ja no em feien mal a l'trepitjar les cordes ......

Mini Popurri...... Josep Guàrdia , teclat.

 

 

..... compartiré aquí els meus progressos pianístics.
Sento la mateixa il·lusió malaltissa dels meus catorze anys al començar al Conservatori.

 Però ara no he de tornar a passar per solfeig, teoria, cant coral, harmonia, etc, etc.
A més, compto amb l'experiència musical de tota la meva vida.

En aquella adolescència marcada per Beatles, Rollings, Salvajes, Brincos, Cheyenes, Bravos i molts altres; l'instrument més accessible per a un aficionat a la música era una guitarra, així que ......  la vaig demanar als Reis Mags.

Canço de les praderies .Tradicional Russa. Josep Guàrdia, teclat

 

......... he decidit dedicar aquest bloc a les tecles sense distingir entre piano, orgue o teclat, que si bé són diferents, tot són tecles.

 Amb l'òrgan i el teclat digital m'ho passo molt bé i em diverteixo molt. També m´exigeixo poc tècnicament parlant.
El Piano, (si, amb majúscules), ja és una altra cosa ....... molt dificil per a mi.
Llegir dos pentagrames alhora en dues claus diferents, una mà per aqui i l'altra per alla ...... molt complicat. Però com sempre ha estat una assignatura pendent (mes aviat una espina clavada), intentaré fer bon paper en aquesta nova faceta.

De passada, explicaré la meva espina clavada he, he.
Mira ..... potser surten d'aqui les meves memòries musicals ......
 Continuarà .......

Tecles i botons ??

 

Potser ens anem definint ......
Des de fa molts anys he fet servir el piano o l'òrgan per ajudar-me en diversos aspectes musicals ......
fer arranjaments, mirar harmonies, algun acompanyament, etc, etc.
Però mai m'ho havia pres seriosament com a primer instrument ........
(Continuarà, que aixo es llarg.....)

" Sonatina" Op. 25 de Niccolò Paganini. Josep Guàrdia ,guitarra.

No anem pas bé ...... no.

 No anem pas bé ...... no.

Entre morts i resurreccions, amb els temps que corren (portem gairebé un any de pandèmia) no és la millor manera de recomençar un bloc.

Per cert, vull felicitar l'Any Nou a tots els que no em llegeixen, que són la majoria, als que em llegeixen, també.

A més, crec que a ningú li importa las meves peripècies amb la mort sobtada.
Recomençar un bloc .......Bé, també es recomença la vida, s'intenta reprendre on es va deixar, però amb variacións. 

Et replanteges moltes coses ....
Algunes podrien ser, (ja que estem aqui) canviar el nom de l'bloc (el llatin no  l´entén ningú), una altra, canviar la teva vida, o l'esport que practiques, o l'instrument que toques, o els teus gustos musicals, o algunes amistats ... etc, etc.
Comencem per canviar el nom de l'Blog.