domingo, 28 de febrero de 2021

"En los jardines de Granada ". Autor, Rafael Medina. Teclat , Josep Guàr...

 

.......... gràcies a la professora de solfeig vaig anar coneixent tot un món de música nou per a mi.
Beethoven, Mozart, Schumann, J.S. Bach, Scriabin, etc, etc.
Concerts, simfonies, trios, quartets ....
Tot això, em va fer decantar-me pel piano.
La música pop em quedava petita ja .....
Gairebé em sàvia de memòria les simfonies de Beethoven, l´opera Fidelio,l´overtura Egmont ..... una bogeria........

La professora em deixava tocar el piano a casa doncs jo, per qüestions laborals d'aquella època, anava sempre d'un costat a l'altre vivint en pensions i habitacions llogades, o sigui que ...... com per tenir un piano, je , je.
Fins i tot vaig intentar llogar habitació en algun pis que tinguessin un piano i que pogués fer-lo servir ...... però tot era molt dificil. Any 70-71 

La meva il·lusió i somnis pianístics s´en van anar a...... fer punyetes....
Un dels primers fracassos ... (n´hi va haver més) que et van adobant a la vida.
Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui .....
Tornem a la guitarra ! ..... la podia portar amunt i avall i fins i tot guardar-la a sota el llit.
I a més podia tocar i estudiar tres hores a el dia. De vegades mes.

I com que ja estava instal·lat a la música clàssica,  vaig anar-me oblidant del pop-rock-blues .... etc, etc. Mes tard hi tornaria, no obstant. De moment ,girem full........


 

domingo, 14 de febrero de 2021

"Cerezo Rosa" , D. Pérez Prado. Arranjament i tecles, Josep Guàrdia.

  

.......una mica d'alegria no anira pas malament per la epoca que estem vivint.
Un regal del gran Pérez Prado, reflex d'una època inoblidable quan les grans orquestres eren les reines dels balls, casinos, cabarets, hotels i festes majors..........Pérez Prado, Xavier Cugat,Tito Puente,  etc,etc.
Aquesta música et fa venir ganes de moure't, he, he.
Quants records.

                                       

Hi ha altres records també ...... Quan vaig començar al Conservatori Superior del Liceu, tenia una professora particular per al solfeig;  s´em feia molt dificil. Tenia ( la profesora )unes mans divines per al piano. Vaig començar a enamorar-me d´el piano, (de la professora també) sobretot de la sonoritat i l'ampli registre que abastava. Veient el meu interès, de vegades tocava alguna cosa mes amèna i divertida que l'acompanyament de l'solfeig. Jo, que només coneixia la guitarra, la flauta i els Beatles, a l'escoltar tot aquest cabal de musica, s´em feia la boca aigua .......

sábado, 6 de febrero de 2021

Noches de Paraguay. Guarania. Folclore de Paraguay.

 

 

........de fet, m'ho passo millor amb el teclat fent ritmes senzills i melodies alegres, que no pas estudiant piano; això son figues d´un altra paner.
Mira que és difícil ..... (al menys al principi). Amb la guitarra (es clar que és diferent i no molt comparable) trepitges una corda al màstil amb una mà i amb l'altra mà la prems i es produeix la nota.
Al piano ,fas notes amb les dues mans! , llegeixes dos pentagrames diferents alhora i en dues claus diferents ..... uff, aqui ho deixo......


Quan vaig començar en el Conservatori amb la guitarra, ja havia passat per un professor particular; dominava uns quants acords i ritmes, i els dits ja no em feien mal a l'trepitjar les cordes ......