.......una mica d'alegria no anira pas malament per la epoca que estem vivint.
Un regal del gran Pérez Prado, reflex d'una època inoblidable quan les grans orquestres eren les reines dels balls, casinos, cabarets, hotels i festes majors..........Pérez Prado, Xavier Cugat,Tito Puente, etc,etc.
Aquesta música et fa venir ganes de moure't, he, he.
Quants records.
Hi ha altres records també ...... Quan vaig començar al Conservatori Superior del Liceu, tenia una professora particular per al solfeig; s´em feia molt dificil. Tenia ( la profesora )unes mans divines per al piano. Vaig començar a enamorar-me d´el piano, (de la professora també) sobretot de la sonoritat i l'ampli registre que abastava. Veient el meu interès, de vegades tocava alguna cosa mes amèna i divertida que l'acompanyament de l'solfeig. Jo, que només coneixia la guitarra, la flauta i els Beatles, a l'escoltar tot aquest cabal de musica, s´em feia la boca aigua .......
No hay comentarios:
Publicar un comentario