" Besame mucho " by Consuelo Velazquez. Featuring Joseph G. , sax & keyb...

"Bésame mucho" és una de les cançons més populars del repertori llatinoamericà. Va ser composta per la mexicana Consuelo Velázquez l'any 1932, quan tenia 16 anys d'edat. Molt aviat es va convertir en una de les cançons més versionades de tot el món, i va ser nomenada com la cançó de el segle XX. La cançó, amb un aire eròtic, va donar origen a un mite: el que 'Consuelito' l'hauria compost abans del seu primer petó, només per inspiració poètica. Seria cert? Què s'amaga darrere de Bésame mucho? Què ha fet aquesta peça una cançó tan emblemàtica?

Cànon en Re Major. Johann Pachelbel .Guitarra ,Josep Guàrdia.

 

...A vegades,un .......no sap on es ni cap a on va.

El temps ho dira.

Francesc Tàrrega.Vals en Re Major. Josep Guàrdia ,guitarra.

....... Ara, tenim un problema, el braç ja no em fa mal, la contractura de l´espatlla ha marxat, he tornat a agafar l´estat de forma d´avans ( mes o menys) i em sento a gust tocant la guitarra pero sense perdre de vista el piano. Sera complicat portar dos instruments a l´hora, ja veurem......

                                   --------------- & ---------------

De fet, sempre he sigut una mica penell.... depenent de cap on va el vent i aixo es molt dolent; el vent es molt traïdor.....et fa anar cap aqui,cap alla sense contemplacións.

Marxa Irlandesa .Anònim del segle XI . Josep Guàrdia , teclat.

 

 

..... un cop oblidat el piano i la professora em vaig centrar en cos i ànima en la guitarra i a preparar-me per als exàmens corresponents del Conservatori. Estudiava molt.
També era un refugi. Anant amunt i avall per la meva feina, no arrelava en lloc. Tampoc era molt propens a fer amics, no sé, per on em movia no solia trobar aficionats a la música o a llegir. Jo no era de futbol, ​​esports i festes en aquella època, així que m'anava tancant en la música. Em vaig tornar una mica ermità. Llegia força, estudiava anglès, anava a concerts, alguna vegada al teatre, però sobretot el meu dia a dia era la guitarra. Estudiava tres o quatre hores al dia i si era festiu, sessió doble; matí i tarda.
Van caure a les meves mans alguns  LP´s d'Andres Segòvia i Narciso Yepes ....... els vaig escoltar fins a gastar-los somiant amb tocar algunes d'aquelles peces. Crec que estava en segon o tercer curs ..... ha, ha, ha. Em va impactar molt la Suite nº 3 BWV 1009 per a violoncel de J.S.Bach ......... i em deia a mi mateix que un dia tocaria aquesta peça.
 (S'estudiava a vuitè curs en aquell temps).
També em va impactar molt que dos grans mestres com els esmentats abans, interpretessin una mateixa peça (Preludi BWV 999) a molt diferent velocitat. Després, amb els anys he vist moltes mes diferències, però en aquell temps em va impactar aquest detall.

                        ---------------- & -----------------

Bé, això del piano sembla que comença a funcionar, em costa molt sincronitzar les dues mans ...... pero ja va sortint,ja.

...... Peces fàcils com aquesta, que per cert és un arranjament que va fer Narciso Yepes, són de bon fer per a principiants. Jo la toco també amb la guitarra. En part, l'he volgut fer al piano per comparar el que em va costar en guitarra i la seva dificultat i lo que m'ha costat al piano. Tinc el propòsit de fer-ho amb altres peces també, sobre tot pèr veure diferencies en les peces compostes per a guitarra i les arranjades desde altres instruments.

Song of the Plains ( Polyushka Polye ) Anonim popular de Rússia.Josep Gu...

 

 

.....A poc a poc em vaig anar oblidant de el piano i em lliurava en cos i ànima a la guitarra en el seu vessant clàssica.
Anar descobrint a poc a poc a Tàrrega, Sor, Giulliani, Carulli, Carcassi, etc, etc em feia sentir feliç i com que li posava molt interès i dedicació, a l'anar progressant i veure els resultats era totalment feliç en aquella adolescència buida de problemes i preocupacions ....

                                     ----------- &-----------

 Hi ha cançons que no te les pots treure del cap; així que la xiules un cop, se't queda tot el dia. Aquest és el cas de la cançó popular russa "Polyushka Polye" (Cançó de les praderies).

Tinc diferents versions( en podria fer un monografic) i compleixen absolutament amb el seu objectiu que és passar-m'ho bé i divertir-me. Uns acords, un melodia, un ritme i llestos.

"En los jardines de Granada ". Autor, Rafael Medina. Teclat , Josep Guàr...

 

.......... gràcies a la professora de solfeig vaig anar coneixent tot un món de música nou per a mi.
Beethoven, Mozart, Schumann, J.S. Bach, Scriabin, etc, etc.
Concerts, simfonies, trios, quartets ....
Tot això, em va fer decantar-me pel piano.
La música pop em quedava petita ja .....
Gairebé em sàvia de memòria les simfonies de Beethoven, l´opera Fidelio,l´overtura Egmont ..... una bogeria........

La professora em deixava tocar el piano a casa doncs jo, per qüestions laborals d'aquella època, anava sempre d'un costat a l'altre vivint en pensions i habitacions llogades, o sigui que ...... com per tenir un piano, je , je.
Fins i tot vaig intentar llogar habitació en algun pis que tinguessin un piano i que pogués fer-lo servir ...... però tot era molt dificil. Any 70-71 

La meva il·lusió i somnis pianístics s´en van anar a...... fer punyetes....
Un dels primers fracassos ... (n´hi va haver més) que et van adobant a la vida.
Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui .....
Tornem a la guitarra ! ..... la podia portar amunt i avall i fins i tot guardar-la a sota el llit.
I a més podia tocar i estudiar tres hores a el dia. De vegades mes.

I com que ja estava instal·lat a la música clàssica,  vaig anar-me oblidant del pop-rock-blues .... etc, etc. Mes tard hi tornaria, no obstant. De moment ,girem full........

 

"Cerezo Rosa" , D. Pérez Prado. Arranjament i tecles, Josep Guàrdia.

  

.......una mica d'alegria no anira pas malament per la epoca que estem vivint.
Un regal del gran Pérez Prado, reflex d'una època inoblidable quan les grans orquestres eren les reines dels balls, casinos, cabarets, hotels i festes majors..........Pérez Prado, Xavier Cugat,Tito Puente,  etc,etc.
Aquesta música et fa venir ganes de moure't, he, he.
Quants records.

                                       

Hi ha altres records també ...... Quan vaig començar al Conservatori Superior del Liceu, tenia una professora particular per al solfeig;  s´em feia molt dificil. Tenia ( la profesora )unes mans divines per al piano. Vaig començar a enamorar-me d´el piano, (de la professora també) sobretot de la sonoritat i l'ampli registre que abastava. Veient el meu interès, de vegades tocava alguna cosa mes amèna i divertida que l'acompanyament de l'solfeig. Jo, que només coneixia la guitarra, la flauta i els Beatles, a l'escoltar tot aquest cabal de musica, s´em feia la boca aigua .......